En algun moment, aproximadament entre 2010 i 2011, l’auge de les xarxes socials va fer que es convertissin en espais propicis per a l’ocupació. D’aquesta manera, els candidats van començar a trobar en aquestes plataformes, resposta a una necessitat concreta per aquells dies: trobar una feina per travessar la crisi.
Així, molts van trobar ocupació, creant d’aquesta manera un precedent: les xarxes socials eren útils en la recerca activa d’oportunitats laborals. Però de la mateixa manera que des del lloc dels treballadors es va trobar una solució en el món de les xarxes socials, el reclutament de personal es va veure afavorit per aquestes plataformes.
Indubtablement, en aquell moment es va iniciar un camí de creixement i aprenentatge, perquè per als que treballaven en selecció de personal, era tot un desafiament incorporar les xarxes socials com a eines per buscar i trobar candidats.
Ara, als inicis d’aquest 2018 que porta nombroses possibilitats per aprofundir i créixer en la tasca del reclutament de personal, ens trobem amb que les xarxes socials per buscar i trobar candidats per a una feina, ja no ofereixen els mateixos resultats i s’ha estancat el seu creixement en aquest sentit.
Per què s’ha estancat el reclutament en xarxes socials?
Com hem dit, les xarxes socials han perdut, a poc a poc, el seu encant com a motor de cerca en el mercat laboral. En reclutament de personal, les xarxes socials semblen haver tocat el seu sostre i hi ha raons concretes per entendre aquest fenomen.
Per primera vegada, des de l’inici del boom de les xarxes socials en el mercat de treball, s’ha reduït el nombre d’empreses que utilitzen aquestes plataformes per a la selecció de personal.
D’acord amb un informe recent de la consultora Adecco, l’ús de les xarxes socials per part de les organitzacions com a mitjà per buscar i captar talent, ha perdut tres punts percentuals, passant d’un 87% el 2015 al 84% el 2017.
D’acord amb aquestes xifres, podríem inferir que de totes maneres el nivell d’ús de les plataformes segueix sent alt, però, el que s’està observant en l’actualitat és que el seu ritme de creixement s’està alentint.
Ara bé, ¿quines serien les raons?
Portals d’ocupació són protagonistes
Des del sorgiment dels portals d’ocupació, s’ha evidenciat que el seu creixement ha estat sostingut. Les persones mai van deixar de buscar feina mitjançant aquests espais i les empreses van seguir publicant les seves ofertes en tals plataformes. I això és una cosa que també es desprèn de l’informe, atès que el mateix afirma que els portals de recerca de feina segueixen sent l’eina més usada tant pels candidats, com pels equips de recursos humans.
De fet, és aquesta la primera opció per als que estan a la recerca activa d’oportunitats laborals i per això, les empreses recorren com a primera norma a aquests portals. Ja que l’assumpte es torna bastant simple: buscar candidats a on estan els candidats.
Si els portals d’ocupació són la primera opció, en quin lloc queden les xarxes socials en selecció de personal? Doncs d’acord amb l’informe d’Adecco, la quarta posició és la que en l’actualitat els correspon a aquestes plataformes, que queden darrere de les pàgines web corporatives (en segon lloc) i les empreses de selecció (en tercer lloc).
Els candidats no troben el que volen
Una de les raons per les quals els candidats ja no trien dedicar tant de temps a la recerca de feina en xarxes socials és perquè els resulta més difícil trobar ofertes laborals que s’adaptin al seu perfil. I aquesta és una de les avantatges que proveeixen els portals d’internet, atès que en ells és molt senzill per al candidat ajustar la recerca de feina a la seva experiència, coneixements i objectius. De la mateixa manera, per als responsables de recursos humans trobar candidats que s’ajustin al lloc que necessiten cobrir resulta més eficaç i àgil en les plataformes d’ocupació.
Manca de confiança
Entre els fets que impliquen un trencament en l’ús de xarxes socials tant per buscar feina com per buscar candidats en selecció de personal, hi ha la manca de confiança en aquestes eines com a tals, és a dir, dins el mercat laboral.
Les persones que fan servir xarxes socials com Facebook o Instagram són molt curoses amb la privacitat dels seus perfils, sobretot, si estan buscant feina activament. Per aquesta raó, als reclutadors els costa cada vegada més extreure informació rellevant d’aquests espais, atès que molts possibles candidats protegeixen els seus perfils i fins i tot, arriben a esborrar per tal que la seva activitat en aquestes plataformes no afecti la seva reputació dins de la seva recerca d’ocupació.
Alguns experts en aquest fenomen asseguren que els candidats fan un ús intensiu de les xarxes socials, però no tenen una estratègia adequada en funció de la seva vida laboral i / o professional en aquests espais i per això, la dissocien completament preferint una total privacitat a seus perfils.
Davant d’aquest panorama, les empreses comencen poc a poc a deixar d’utilitzar les xarxes socials per buscar candidats, atès que la informació disponible en aquestes xarxes es torna cada vegada més escassa i no poden trobar els perfils adequats perdent molt de temps en el camí.
Les xarxes socials com a complement
Malgrat tot el que hem exposat abans, les xarxes socials no estan del tot obsoletes i, de fet, se les percep encara com a eines útils dins el reclutament de personal, però com a complement per ampliar la informació dels candidats.
En resum, les xarxes socials en selecció de personal resulten de gran utilitat per consultar els perfils dels candidats preseleccionats abans de prendre una decisió respecte a la contractació dins d’un procés obert.
En aquest sentit, els portals d’ocupació serveixen per trobar els candidats idonis i al moment de filtrar els perfils que més s’acosten a l’objectiu de la recerca, les xarxes socials poden ajuden a prendre una decisió final.
Com empres tu les xarxes socials en els processos de reclutament de personal? Coneix més informació sobre els informes a 20 Minutos sobre l’ús de xarxes socials en la selecció de personal.
Comentaris recents